Se n’anem a Hamburg. He trobat feina. Bé, hauríem de dir que el meu germà m’ha trobat feina 😉

Tot va començar un poc en broma. L’oferta que buscàvem era treballar des d’ací per als alemanys, però calia una persona allí. Després d’una broma de Pau (un company se’n va anar a Dinamarca a estudiar i em va dir que si volia anar el dilluns a treballar) va fer que Cristina i jo ens plantejàrem anar-se’n. Després de pensar-ho molt, vam decidir anar endavant.

Després de fer una entrevista telefònica i una espècie d’examen (test task, li diuen), volien que anés a treballar en setembre. I “en ello estamos”.