Ahir vam anar a empadronar-se a l’Ajuntament d’Altona (un barri d’Hamburg). Mentre Cristina estava tractant amb l’estricta burocràcia alemanya, jo estava intentant que els xiquets no desmuntaren la sala d’espera.

Notava que la gent em mirava, tot i que ací són prou permisius amb els xiquets (és normal que facen soroll: són xiquets). Al momentet ve Cristina: “Els xiquets poden jugar allí”. Efectivament, vaig mirar un racó on posa Spiellen. Vos imagineu que hi haja una sala per a que els xiquets juguen en un ajuntament pel País Valencià? Ací en tenen una. Curiós, si més no.

Be, ja estem empadronats. Ara cal anar a la Jugendamt per a demanar plaça per a l’escoleta dels xiquets. Per a Marc no hi ha problema, però per a Guillem, que encara no té els 2 anys, hem de justificar que estem fent feina o estudiant. Si no, no podrà anar a l’escoleta fins els dos anys. Crec que en aquest país pensen molt en els xiquets: “un menor de dos anys amb qui millor pot estar és amb els seus pares, però si no pot ser, li donarem lloc a una escoleta”.