No fa gaire temps que estic ací, però tinc la impressió que hi ha una cosa que els alemans no soporten i és escoltar plorar a un xiquet:  el plor dels xiquets és atés ràpidament. Ahir a l’escola de Guillem va passar una cosa que em va resultar si més no,  curiosa: una xiqueta, Milla, va anar a escola després d’una setmana de vacances i com sol passar, es va passar una bona estona plorar. Al cap de mitja hora la mestra va decidir telefonar al pare per a que l’arreplegarà ja que la xiqueta no volia jugar amb els altres xiquets i si la xiqueta no volia estar allí, hi havia que respetar-ho. Curiós, no?

Aquesta és la primera setmana de Marc i Guillem a l’escola. Els dos van a la mateixa escola (kindergarten) on hi ha dos classes, una de 0 a 3 anys i l’altra de 3 a 6 anys. Aquestes escoles són escoles públiques amb molts pocs alumnes per aula, amb moltes educadores i, a més, reben molts diners de l’estat (igual que allí)
Marc va tindre ahir Capoeira, avui s’han passat tot el matí en un parc i demà té natació.
Guillem també té moltes activitats però li costa més separar-se de mí. Esperem que s’adapten prompte!