Visita dels pares… i festa!

Este cap de setmana van vindre els meus pares a fer-nos la visita. Ja feia més d’un mes que no veien els seus nets, i moltíssim més que no veien el seu fill mitjà. Els vam ensenyar un poc Hamburg: els parcs on juguen els xiquets, el centre, el llac, alguna que altra cerveseria…

I com era d’esperar, Cristina i jo vam aprofitar per a eixir a sopar per la nit. Encara no havíem eixit per la nit i no coneixíem res d’Hamburg fora de les coses que es poden anar amb xiquets. Hi ha coses molt curioses: ací sí que es pot beure pel carrer i fumar dins dels pubs (si no es serveix menjar). De totes maneres, el que resulta més curiós és que per la zona de Reeperban no es pot ni beure en botelles de vidre, ni dur bats de bèisbol ni pistoles. En serio.

Cotxes curiosos (I)

En Hamburg hi ha gent de molta pasta. Només el nostre pis, per exemple, costa 1.500€ al mes. El meu cap, diu que és impossible viure amb 30.000€ a l’any. Ací et canses de veure Porsche, Audi i BMW de gama alta. També hem vist algun Ferrari, un Bentley Continental i un Aston Martin DB7 (crec). Hi ha tants cotxes cars, que al final la gent opta per lluir d’una altra manera: cotxes antics o “raros”.

Cotxes antics n’hi ha un cabàs. Són cotxes que veus eixir de garatges de cases en llocs bons de la ciutat, i que estan molt ben cuidats. Són cotxes de col·leccionista, però que es gasten. He vist un Mustang de l’any de la picor, un Saab que pareixia una nau espacial de l’any de la picor, i molts altres cotxes que no he sabut reconéixer.

He decidit intentar fer fotos a tots, i anar penjant-les a mesura que puga. Hui començarem per un dels cotxes més estrambòtics que m’he trobat: un cotxe de policia de California.

Ací no es gasten les sirenes roges (com les dels bombers i ambulància de casa), ací tots els vehicles d’emergència duen sirenes blaves. Supose que a aquest li l’han posada roja a posta.

Rabatzz

El dissabte va eixir plovent, i vaig pensar: “per fi un dia que ens quedarem a casa!”. Pos no.

Tocava provar un dels espais que hi ha per a jugar en interior: Rabatzz. És com un dels parcs de boles, però a lo gran, i on els majors també poden participar en algunes atraccions.

Tenen fins i tot unes barquetes dins d’una piscina on els xiquets poden nedar, un restaurant per a fer-se pizza o salxitxes, un tobogan que per a tirar-se has de pujar al segon pis, i un munt de coses més.

La veritat és que ho tenen ben pensat per a quan fa mal temps 🙂

Stadtpark

Hui celebren el dia de la reunificació d’Alemanya i, per tant, és festa. I nosaltres, seguint la tradició d’anar als parcs si no plou, hem anat al Stadtpark.

Una mestra de Guillem ens havia recomanat anar, i la veritat és que ha valgut la pena. El viatge ha estat fàcil, ja que ens du la mateixa línia de metro que tenim prop de casa, però tarda mitja hora en arribar.

El parc, seguint la tònica dels parcs d’Hamburg, està molt bé. Hi ha molta gent fen esport, i dos bars on et pots fer un café, unes galletes i un pastís de formatge (supose que altres coses també, però nosaltres ens hem fet això).

Per a xiquets hi ha moltíssimes coses. Marc s’ho ha passat bomba escalant-ho tot, i Guillem jugant en l’arena. Cristina i jo també hem disfrutat veient com s’ho passaven bé.

Marc escalant

Guillem jugant amb l’arena

Pagar en Alemanya

Hola de nou

Hui he anat a Aldi i he pagat amb la meua nova targeta EC-Karte de Haspa. Haspa és la Hamburger Sparkasse, que ve a ser la caixa d’estalvis d’Hamburg. La EC-Karte és una Maestro (targeta de dèbit).

Jo venia amb la meua Visa i la meua MasterCard i pensava pagar-ho tot amb targeta, i resulta que en Alemanya no es pot pagar en pràcticament cap lloc amb targeta de crèdit. Sí amb la de dèbit: “si no tens diners, no te’ls pots gastar”

Planten und Blomen

Hola de nou

A Planten und Blomen vam anar el diumenge de la setmana passada. Hui hem tornat a anar, però s’ha posat a ploure i hem tornat.

Planten und Blomen és un parc molt gran, però el més interessant és tot el que tenen muntat per a xiquets. Coneixeu el parc de Gulliver en València? No té la figura de Gulliver, però és paregut.

Panoràmica dels tobogans, a l’estil “Gulliver”

Però és que a més també té atraccions d’aigua, en les que els xiquets juguen encara que siga hivern. No són per a banyar-se, són el somni d’un enginyer: tenen una font que han d’accionar i treu aigua, que va per uns canals amb unes comportes que els xiquets poden pujar i baixar per a fer que l’aigua circule per on ells vulguen. D’això no tinc fotos de la setmana passada, però en faré i vos la penjaré.

També té tobogans i atraccions amb cordes com les que hi ha a la platja (al menys a la de Sant Joan). Marc sempre diu que no pot, però quan aconsegueix pujar i moure’s per les cordes i arribar a la pasarel·la, es posa molt content. “Veus com si que podies?”

Quan puges per les cordes, pots tirar-te per estos tobogans

En la foto, Marc puja per les cordes del fons (per una escala, també de corda, que no es veu en la foto). Després pega la volta, i al final arriba als tobogans.

En la foto que vos penge a continuació (que no l’he feta jo), es poden veure unes cordes a la dreta, que els xiquets les gasten per a fer com Tarzan, més lluny l’atracció tipus “Gulliver” i a l’esquerra lo de pujar per les cordes. En primer pla es  veu lo de jugar amb l’aigua. Hi ha tres canons d’aigua per a majors, i dos per a menuts (que Guillem sí que pot gastar).

Panoràmica d’una zona del parc

També hi ha, a la part esquerra, unes grues que poden gastar els xiquets. Tenen dos palanques: una per a pujar i baixar el braç, i una altra per a menejar avant i enrere la pala. Molaria que foren un poquet més grans per a jugar nosaltres 😉

També té una zona per a xiquets més xicotets (d’uns 2 anys, com Guillem). Són atraccions similars a les que trobem en els parcs d’Alcoi, però adaptats per a més xicotets. Guillem s’ho va passar molt bé.

Cap a les 12, horari alemany, vam dinar. També tenen unes taules preparades per a dinar. Al fons podeu veure el carro dels xiquets (el de la bici).

Dinant el Planten und Blomen

25S

Hola a tots

volia contar coses sobre el cap de setmana, però crec que és més important el 25S que el que ens passa a nosaltres.

Ma mare em va preguntar pel que pensava la gent d’ací. La veritat és que no em relacione encara prou amb la gent, i amb els que em relacione parlem soles de feina (el rus i l’indi). D’allò que va passar ahir ens hem enterat pels diaris espanyols.

No hem vist la tele, però supose que amb els últims canvis en La 1 ja han dit prou amb el documental en contra de la revolució russa, com si volguérem instaurar un comunisme més que canviar la manera de participar en la democràcia. Crec que se’ls ha anat l’olla un poquet.

El que he llegit no m’ha agradat gens. I el problema és que no té pinta de millorar. Els governants volen assegurar el seu lloc, i no millorar les coses 🙁

Com a última reflexió, jo crec que la millor manera de saber si el govern està fent les coses bé és el grau de felicitat dels ciutadans. I crec que molt feliços no estem…