Este cap de setmana van vindre els meus pares a fer-nos la visita. Ja feia més d’un mes que no veien els seus nets, i moltíssim més que no veien el seu fill mitjà. Els vam ensenyar un poc Hamburg: els parcs on juguen els xiquets, el centre, el llac, alguna que altra cerveseria…

I com era d’esperar, Cristina i jo vam aprofitar per a eixir a sopar per la nit. Encara no havíem eixit per la nit i no coneixíem res d’Hamburg fora de les coses que es poden anar amb xiquets. Hi ha coses molt curioses: ací sí que es pot beure pel carrer i fumar dins dels pubs (si no es serveix menjar). De totes maneres, el que resulta més curiós és que per la zona de Reeperban no es pot ni beure en botelles de vidre, ni dur bats de bèisbol ni pistoles. En serio.

En Hamburg hi ha gent de molta pasta. Només el nostre pis, per exemple, costa 1.500€ al mes. El meu cap, diu que és impossible viure amb 30.000€ a l’any. Ací et canses de veure Porsche, Audi i BMW de gama alta. També hem vist algun Ferrari, un Bentley Continental i un Aston Martin DB7 (crec). Hi ha tants cotxes cars, que al final la gent opta per lluir d’una altra manera: cotxes antics o “raros”.

Cotxes antics n’hi ha un cabàs. Són cotxes que veus eixir de garatges de cases en llocs bons de la ciutat, i que estan molt ben cuidats. Són cotxes de col·leccionista, però que es gasten. He vist un Mustang de l’any de la picor, un Saab que pareixia una nau espacial de l’any de la picor, i molts altres cotxes que no he sabut reconéixer.

He decidit intentar fer fotos a tots, i anar penjant-les a mesura que puga. Hui començarem per un dels cotxes més estrambòtics que m’he trobat: un cotxe de policia de California.

Ací no es gasten les sirenes roges (com les dels bombers i ambulància de casa), ací tots els vehicles d’emergència duen sirenes blaves. Supose que a aquest li l’han posada roja a posta.

El dissabte va eixir plovent, i vaig pensar: “per fi un dia que ens quedarem a casa!”. Pos no.

Tocava provar un dels espais que hi ha per a jugar en interior: Rabatzz. És com un dels parcs de boles, però a lo gran, i on els majors també poden participar en algunes atraccions.

Tenen fins i tot unes barquetes dins d’una piscina on els xiquets poden nedar, un restaurant per a fer-se pizza o salxitxes, un tobogan que per a tirar-se has de pujar al segon pis, i un munt de coses més.

La veritat és que ho tenen ben pensat per a quan fa mal temps 🙂

No fa gaire temps que estic ací, però tinc la impressió que hi ha una cosa que els alemans no soporten i és escoltar plorar a un xiquet:  el plor dels xiquets és atés ràpidament. Ahir a l’escola de Guillem va passar una cosa que em va resultar si més no,  curiosa: una xiqueta, Milla, va anar a escola després d’una setmana de vacances i com sol passar, es va passar una bona estona plorar. Al cap de mitja hora la mestra va decidir telefonar al pare per a que l’arreplegarà ja que la xiqueta no volia jugar amb els altres xiquets i si la xiqueta no volia estar allí, hi havia que respetar-ho. Curiós, no?

Hola

he actualitzat la imatge que adorna la capçalera d’aquest blog: és l’entrada de la nostra casa.

Hola de nou

Hui he anat a Aldi i he pagat amb la meua nova targeta EC-Karte de Haspa. Haspa és la Hamburger Sparkasse, que ve a ser la caixa d’estalvis d’Hamburg. La EC-Karte és una Maestro (targeta de dèbit).

Jo venia amb la meua Visa i la meua MasterCard i pensava pagar-ho tot amb targeta, i resulta que en Alemanya no es pot pagar en pràcticament cap lloc amb targeta de crèdit. Sí amb la de dèbit: “si no tens diners, no te’ls pots gastar”

Hola a tots

volia contar coses sobre el cap de setmana, però crec que és més important el 25S que el que ens passa a nosaltres.

Ma mare em va preguntar pel que pensava la gent d’ací. La veritat és que no em relacione encara prou amb la gent, i amb els que em relacione parlem soles de feina (el rus i l’indi). D’allò que va passar ahir ens hem enterat pels diaris espanyols.

No hem vist la tele, però supose que amb els últims canvis en La 1 ja han dit prou amb el documental en contra de la revolució russa, com si volguérem instaurar un comunisme més que canviar la manera de participar en la democràcia. Crec que se’ls ha anat l’olla un poquet.

El que he llegit no m’ha agradat gens. I el problema és que no té pinta de millorar. Els governants volen assegurar el seu lloc, i no millorar les coses 🙁

Com a última reflexió, jo crec que la millor manera de saber si el govern està fent les coses bé és el grau de felicitat dels ciutadans. I crec que molt feliços no estem…