No fa gaire temps que estic ací, però tinc la impressió que hi ha una cosa que els alemans no soporten i és escoltar plorar a un xiquet: el plor dels xiquets és atés ràpidament. Ahir a l’escola de Guillem va passar una cosa que em va resultar si més no, curiosa: una xiqueta, Milla, va anar a escola després d’una setmana de vacances i com sol passar, es va passar una bona estona plorar. Al cap de mitja hora la mestra va decidir telefonar al pare per a que l’arreplegarà ja que la xiqueta no volia jugar amb els altres xiquets i si la xiqueta no volia estar allí, hi havia que respetar-ho. Curiós, no?
Alcoians en Hamburg
Una nova aventura en Alemanya
Jordi, es que crec que en realitat els molestava tindre la xiqueta plorant alli.
La veritat és que als xiquets no els deixen plorar. No és l’únic cas: quan Cristina se’n va de la guarderia i Guillem està plorant i no poden tranquilitzar-lo, li telefonen per a que torne. No volen fer patir els xiquets.
al meu pareixer es que la a la mestra li molestava i no la volia tindre alli. mala mestra.
aci,, aixó no pase, si un crio plora, ja li faran algo per a que se li pase: pintar, cantar , jugar…..